Por si alguno todavía no se ha enterado.....

El Ayuntamiento distribuirá 150 bicicletas para aliviar el tráfico ( El Periódico Mediterraneo - 15/08/2007 )

La información me la envió ya hace tiempo Birgit.

Melaka

Nos encontrábamos de vacaciones en casa de unos amigos en Singapore, cuando alguno de ellos nos recomendó que visitáramos una ciudad de Malasia que da título a este post. Dicha ciudad se encontraba a unas dos horas y media en autobús y tenía buena pinta, pues en su momento fue un centro económico donde convergieron diferentes culturas, lo cual prometía.

Al final el viaje mereció la pena por diferentes razones. Por un lado porque prácticamente sólo atraviesas selva hasta llegar al lugar en cuestión, aunque lo de selva, en determinadas zonas, sería un término que habría que coger con pinzas, pues no sabéis la de maleza que están haciendo para producir el tan de moda biodiesel.... no sé si me explico. Por otro lado fue interesante porque el guía era de esos que merecen la pena, y a pesar de haber estado sólo un día, nos contó tantas cosas del país que parecía que lleváramos allí más tiempo del que estuvimos. Y por último, para terminar, cómo no, nos llamó enormemente la atención el tipo de taxis que se gastan en el lugar (lo que veis en la foto del post). Algunos se preguntarán si no habían taxis tal cual los conocemos, yo al menos no recuerdo haberlos visto, lo que no significa que no existan, pero que vamos, estas bicicletas amarillas tan hornamentadas se podían ver por todos los lugares. Por cierto, el servicio que ofrecían era bien barato, cercano al euro o poco más, eso sí, como podéis comprobar, no es un vehículo para gente tímida o que quiera pasar desapercibida.

Saludos a tod@s.

Bicicletes públiques sí, però...

Hem assistit a les I Jornades de la Bicicleta Pública, celebrades el 29 i 30 de novembre a Barcelona, organitzades per ConBici i patrocinades per l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat catalana (http://www.bicicletapublica.org/).
La participació ha estat realment sorprenent: més de 200 inscripcions! Hem conegut diferents sistemes de bicicleta pública d’Espanya i d’Europa: el famós Bicing de Barcelona, però també els de Lyon, Londres, Sevilla, Burgos, Vitòria-Gasteiz, Pamplona o Terrassa. Ara per ara, a l’estat espanyol hi ha 34 sistemes en marxa, de lloguer o gratuïts, manuals o automàtics...en total, 6500 bicicletes públiques!
A banda, les empreses del sector han aprofitat les jornades per fer publicitat dels seus sistemes i productes, especialment Clear Channel i JCDecaux (les més grans, que operen a Barcelona i Sevilla respectivament), però també ITCL (Castelló, Burgos, St. Vicent del Raspeig), Cemusa (Pamplona) o Domoblue (Albacete).

Les conclusions que hem tret de les jornades són:
1- la bicicleta té, hui en dia, un estatus que no havia tingut mai a Espanya: apareix en la publicitat, s’inverteix més diners i, sobretot, té més usuaris. Però cal ser prudents: hi ha molta política de farol, la bicicleta està de moda.
2- Per a canviar el model de transport de les ciutats, no és prou ficar bicicletes públiques al carrer. Cal planificar i dissenyar una política integral que promocione la bicicleta i el transport públic i que, simultàniament, aplique limitacions al cotxe (aspecte fonamental, però quasi sempre oblidat pels polítics).
3- Les bicis públiques no suposen la normalització de la bicicleta a les ciutats, perquè aquest és un mitjà essencialment privat. Poden haver bicicletes, però si no hi ha altres condicions favorables (normativa, promoció, infrastructures), les pautes de mobilitat no canviaran.
4- La bicicleta no pot perjudicar el vianant. A Barcelona moltes bicis públiques circulen per damunt de la vorera (quasi sempre són espontanis, gent que no pedaleja habitualment) i això provoca un conflicte real amb els vianants i perjudica la imatge social de la bicicleta com un transport seriós.
5- Els sistemes automàtics de bicicleta pública són caríssims: el cost mitjà està entre 1500 i 4000 €/bici/any. El Bicing de Barcelona té un cost que iguala la inversió prevista per a tota Catalunya en el Pla Director de la Bicicleta.

A Castelló, implantar el BiciCas costarà 2105,6 €/bicicleta el primer any, segons les previsions municipals (255.843 € d’implantació més 60.000 € de manteniment anual, per a 150 bicicletes). El resultat està per vore, però la falta d’altres condicions necessàries no permet ser massa optimista...

Passejant per València

Un visió diferent des de la bicicleta de David Casado amb música de Mozart.

MC 14 Diciembre