jueves, 7 de febrero de 2008

Nota de Prensa


Como podéis comprobar en la foto, el martes pasado nos reunimos con el concejal de movilidad del ayuntamiento, D. Miquel Soler. A continuación os dejo la nota enviada a la prensa con las propuestas, la información que nos dio el señor concejal y la oportunidad de poder incorporarnos al foro de movilidad de esta ciudad ¡No está mal para empezar!

Saludos a tod@s.

CASTELLÓ EN BICI PROPOSA MILLORES

EN LA CIUTAT PER PROMOCIONAR LA BICICLETA

El col·lectiu es va reunir amb el regidor de Mobilitat el passat dimarts dia 5


Representants del col·lectiu Castelló en Bici es van reunir amb Miquel Soler, responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Castelló, per a intercanviar impressions i presentar-li una sèrie de propostes concretes per a facilitar la utilització de la bicicleta en la ciutat. Destaquem les següents:

  1. Dissenyar i començar a instal·lar ja una Xarxa d'Aparcaments per a Bicicletes per tot el municipi per a facilitar el seu ús i evitar les bicicletes nugades al mobiliari urbà.

El col·lectiu proposa a l’Ajuntament un model d’aparcament en concret: és el model universal o de U invertida. És el popular a tota Europa, amb la peculiaritat afegida de ser barat, pràctic i de molt senzilla instal·lació. També proposem que els aparcaments subterranis habiliten espai per a instal·lar aparcaments segurs de bicicletes.

  1. Que l'Ajuntament cree un Registre de bicicletes, com ja funciona a Barcelona, San Sebastián i Sevilla, per tal de prevenir el robatori de bicicletes i facilitar la recuperació per part del propietari. El sistema consisteix en registrar i marcar la bicicleta i en incloure les dades de la bici i de l’usuari en un sistema informàtic que gestiona l’Ajuntament.

  2. Vies ciclistes: planificar una Xarxa de Vies Ciclistes municipals, a mig i llarg termini, que siga completa i que connecte els principals punts generadors i receptors de desplaçaments urbans.

  3. Centres educatius: a) instal·lar aparcaments bici interiors en tots els col·legis i instituts; b) oferir un programa permanent d'Educació Vial específica per a la bicicleta; c) impulsar els projectes de Camí Escolar en els centres que els tinguen.

  4. Aprovació d’una ordenança municipal favorable a l’ús de la bicicleta. Aquesta normativa haurà de donar cobertura a la circulació en bicicleta i regular l’ús dels carrils bici, la convivència amb els vianants, l’ús de remolcs, l’aparcament, etc..

L’encontre va servir el regidor per a informar-nos de la marxa dels treballs d’elaboració del Pla de Mobilitat que està realitzant una consultora, a la qual es va comprometre a transmetre les nostres propostes. També ens va comentar el pròxim funcionament del TVRCAS i el resultat que està tenint el Bicicas.

Com a resultat pràctic més immediat, cal destacar que el regidor ens va oferir de formar part del Fòrum de Mobilitat municipal, que té previst convocar-lo el mes de març. Al respecte, valorem positivament aquesta invitació perquè considerem necessari que la bicicleta hi estiga representada. I esperem que aquest òrgan de participació servisca per a consensuar i dur a la pràctica propostes com aquestes aposten per un model de ciutat més amable i tranquil·la per a les persones.



Castelló en Bici és un col·lectiu de persones usuàries de la bicicleta, de Castelló i d’altres municipis de l’àrea metropolitana i de la província. Usem la bicicleta com a mitjà de transport urbà, de forma habitual, perquè considerem que és una solució real, efectiva i quotidiana als problemes que causa el tràfic de cotxes a les ciutats. Els objectius de Castelló en Bici són, d’una banda, millorar les condicions actuals dels carrers de les nostres ciutats per a la circulació ciclista i, d’altra, treballar per a eliminar els prejudicis existents sobre la bicicleta i dignificar-la socialment.

El col·lectiu Castelló en Bici forma part de ConBici, la Coordinadora Ibèrica en Defensa de la Bicicleta.


domingo, 27 de enero de 2008

Ferrara città delle biciclette

Com es veu a la imatge, Ferrara és la ciutat italiana de la bicicleta. L'ús d'aquest medi de transport pels ciutadans està entre els més alts d'Europa. Té 132.000 habitants i 100.000 bicis. Més del 30% dels desplaçaments al col·legi o a la feina es fan en bicicleta. No és un cas aïllat. Bologna, Parma, Modena són ciutats de la planura padana que també han apostat per la bicicleta.

Tot i així, la ciutat no ha deixat d'apostar per la bicicleta i intentar reduir l'ús del cotxe. Podeu consultar la web municipal de l'Oficina de la Bicicleta. Han declarat el 2008 l'anys de la bicicleta ( i dels ciclistes de Ferrara).

El centre és una zona de vianants, però accessible als ciclistes. Està augmentant progressivament la xarxa per a bicicletes dins del grans eixos de circulació, augmenta el nombre de recintes residencials per ciclistes i vianants, obre totes les vies de sentit únic als ciclistes i millora l'aparcament de les bicicletes (2.500 places gratuïtes, 330 places vigilades i 800 places a l'estació de ferrocarril).

Per veure com viuen aquesta realitat podeu veure el vídeo Movilidad en Europa: el caso de Ferrara. Aquí teniu un extracte del contingut. En el documental L'ecco della bici a partir de la visió d'un estudiant xilè es mostra la relació de la ciutat amb la bicicleta.

Només afegir que malauradament l'única semblança entre Castelló i Ferrara és la població (170.000 habitants) i que també estem en una planura.

martes, 22 de enero de 2008

Per què a Copenhague van en bici?




Via Toño de Biciclistas de Corella ens arriba la reposta al fet de per què els ciutadans de Copenhague trien la bici com mitjà de transport.

Molts podríem pensar que el preu dels carburants i el dels cotxes, més alts en Europa que en els Estats Units, podria ser una raó suficient per a explicar perquè a Copenhague s'usen tant les bicis. Malgrat això, els preus no són prohibitius per a la societat danesa i les verdaderes raons apunten cap a altres tipus de factors: munten en bici simplement perquè poden, perquè és fàcil i perquè és ràpid.

Aquestes són les conclusions d'un estudi que es publica cada dos anys en la ciutat de Copenhague: el Cycle Policy Report, una espècie de debat sobre el estat de la nación ciclista, on es medeix el progrés, s'analitzen els problemes i actualitzen els objectius. En l'informe de 2006, l'objectiu d'utilització de les bicis en el transport (treball i escolar), es va elevar del 40% al 50% per al 2015.

Però, per què van en bici? Els resultats de les estadístiques i les enquestes ho diuen clarament:

  • el 54% perquè és fàcil i ràpid.
  • el 19% pels beneficis de l'exercici físic.
  • el 7% perquè és barat (els de la teoria del preu…)
  • el 6% perquè és pràctic.
  • el 1% pels beneficis ambientals.

La bici s'usa principalment com mitja de transport i no per a fer exercici:

  • el 50% recorre fins a 50 km a la setmana
  • el 15% recorre més de 100 km a la setmana

Dels que recorren fins a 30 km a la semana:

  • el 34% l'usa per anar al treball.
  • el 68% per altres motius.
  • el 17% per plaer o exercici.
En total, el 73% dels ciutadans NO monten en bici per plaer. La bici és simplement un mitjà de transport.

El ser beneficiòs per a la salut és argüit pel 38% dels enquestats. El 51% va donar raons de facilitat com segon motiu, i el 45% va dir que usava la bici per rapidesa.

La pregunta a contestar ara seria...

Perquè a Castelló va tan poca gent en bicicleta?

lunes, 21 de enero de 2008

Autocrash






Autocrash - kewego
Autocrash - kewego

Autocrash - kewego
Animación. Dibujos animados en los que se denuncia la situación a la que se ha llegado en nuestras ciudades con el tráfico rodado. La contaminación insoportable, los ruidos, los atascos, el peligro para los ciclistas y los más pequeños. Un video reivindicativo.

Manifa


Bicimanifestació del Riu a la Mar

Sí al riu. Sí al delta verd.

València no és un circuit de fòrmula 1



Diumenge 27 de Gener

11:00 Eixida - Parc de Capçalera (Esplanada front a l'embarcador)

12:00 Pont de Serrans

12:30 en la rotonda de l'Edifici Aqua (Avda de França)

CONCENTRACIÓ FINAL

13:00 Concentració - Pont de les Drassanes (amb la Batukada de Natzaret)


Per una ciutat tranquil·la, lliure de fums i sorolls


COORDINADORA FÓRMULA VERDA

viernes, 18 de enero de 2008

Congestió en Copenhagen




Juan Merallo ens envia aquest video impagable. Els comentaris no tenen desperdici:

"Fijaros que caravana de bicicletas urbanas en las calles de Copenhagen. Ojo, no es una masa crítica, es simplemente un día cualquiera en el que la gente va a hacer sus labores cotidianas (trabajar, estudiar, hacer compras, etc.)
Obsérvese que:
- Pese a que hay un montón de bicicletas, sin embargo todas van circulando fluidamente, no hay atascos. Ahora imaginaros toda ese gente en un coche cada uno, el atasco que provocaría, la contaminación que supondría, etc. Quizás ahora se entienda por que algunas calles de Copenhagen están destinadas en exclusiva a los ciclistas.
- Fijaros que el uso del casco es residual y nadie se rasga las vestiduras.
- Fijaros que, por cada sentido, hay un carril para vehículos particulares contaminantes, otro para el autobús, otro para las bicicletas y otro para peatones (acera). De largo el más utilizado es el de las bicis. Ádemás tiene más o menos el mismo ancho que el de los otros carriles para los motorizados.
- Fijaros también que en el otro sentido de la circulación, al fondo de la imagen, pasa lo mismo, una enorme hilera de ciclistas yendo a hacer sus labores cotidianas.
¿Por qué no podría ser igual en Madrid, si aquí no hace tanto frío ni tanta lluvia ni tanta nieve?


lunes, 7 de enero de 2008

Viernes 11

Documetación

Hace cosa de una semana que tuvimos reunión del colectivo "Castelló En Bici". De entre los diferentes temas que se trataron, uno de ellos iba en relación a cómo las empresas veían el uso de la bicicleta por parte de los empleados. En este sentido, hace ya un tiempo que un compañero del curro me envió un documento del IDAE. A mi entender, dicho documento me parece útil, así que, para todos aquéllos que vayáis a currar en bici o a pie, entre otros, sería interesante que aportárais este tipo de información a la dirección. A lo mejor a priori no os hacen ni caso, pero la cuestión es que, nunca mejor dicho, los papeles estén encima de la mesa.....

Saludos a tod@s.

sábado, 5 de enero de 2008

jueves, 20 de diciembre de 2007

Por si alguno todavía no se ha enterado.....

El Ayuntamiento distribuirá 150 bicicletas para aliviar el tráfico ( El Periódico Mediterraneo - 15/08/2007 )

La información me la envió ya hace tiempo Birgit.

Melaka

Nos encontrábamos de vacaciones en casa de unos amigos en Singapore, cuando alguno de ellos nos recomendó que visitáramos una ciudad de Malasia que da título a este post. Dicha ciudad se encontraba a unas dos horas y media en autobús y tenía buena pinta, pues en su momento fue un centro económico donde convergieron diferentes culturas, lo cual prometía.

Al final el viaje mereció la pena por diferentes razones. Por un lado porque prácticamente sólo atraviesas selva hasta llegar al lugar en cuestión, aunque lo de selva, en determinadas zonas, sería un término que habría que coger con pinzas, pues no sabéis la de maleza que están haciendo para producir el tan de moda biodiesel.... no sé si me explico. Por otro lado fue interesante porque el guía era de esos que merecen la pena, y a pesar de haber estado sólo un día, nos contó tantas cosas del país que parecía que lleváramos allí más tiempo del que estuvimos. Y por último, para terminar, cómo no, nos llamó enormemente la atención el tipo de taxis que se gastan en el lugar (lo que veis en la foto del post). Algunos se preguntarán si no habían taxis tal cual los conocemos, yo al menos no recuerdo haberlos visto, lo que no significa que no existan, pero que vamos, estas bicicletas amarillas tan hornamentadas se podían ver por todos los lugares. Por cierto, el servicio que ofrecían era bien barato, cercano al euro o poco más, eso sí, como podéis comprobar, no es un vehículo para gente tímida o que quiera pasar desapercibida.

Saludos a tod@s.

domingo, 9 de diciembre de 2007

Bicicletes públiques sí, però...

Hem assistit a les I Jornades de la Bicicleta Pública, celebrades el 29 i 30 de novembre a Barcelona, organitzades per ConBici i patrocinades per l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía), l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat catalana (http://www.bicicletapublica.org/).
La participació ha estat realment sorprenent: més de 200 inscripcions! Hem conegut diferents sistemes de bicicleta pública d’Espanya i d’Europa: el famós Bicing de Barcelona, però també els de Lyon, Londres, Sevilla, Burgos, Vitòria-Gasteiz, Pamplona o Terrassa. Ara per ara, a l’estat espanyol hi ha 34 sistemes en marxa, de lloguer o gratuïts, manuals o automàtics...en total, 6500 bicicletes públiques!
A banda, les empreses del sector han aprofitat les jornades per fer publicitat dels seus sistemes i productes, especialment Clear Channel i JCDecaux (les més grans, que operen a Barcelona i Sevilla respectivament), però també ITCL (Castelló, Burgos, St. Vicent del Raspeig), Cemusa (Pamplona) o Domoblue (Albacete).


Les conclusions que hem tret de les jornades són:
1- la bicicleta té, hui en dia, un estatus que no havia tingut mai a Espanya: apareix en la publicitat, s’inverteix més diners i, sobretot, té més usuaris. Però cal ser prudents: hi ha molta política de farol, la bicicleta està de moda.
2- Per a canviar el model de transport de les ciutats, no és prou ficar bicicletes públiques al carrer. Cal planificar i dissenyar una política integral que promocione la bicicleta i el transport públic i que, simultàniament, aplique limitacions al cotxe (aspecte fonamental, però quasi sempre oblidat pels polítics).
3- Les bicis públiques no suposen la normalització de la bicicleta a les ciutats, perquè aquest és un mitjà essencialment privat. Poden haver bicicletes, però si no hi ha altres condicions favorables (normativa, promoció, infrastructures), les pautes de mobilitat no canviaran.
4- La bicicleta no pot perjudicar el vianant. A Barcelona moltes bicis públiques circulen per damunt de la vorera (quasi sempre són espontanis, gent que no pedaleja habitualment) i això provoca un conflicte real amb els vianants i perjudica la imatge social de la bicicleta com un transport seriós.
5- Els sistemes automàtics de bicicleta pública són caríssims: el cost mitjà està entre 1500 i 4000 €/bici/any. El Bicing de Barcelona té un cost que iguala la inversió prevista per a tota Catalunya en el Pla Director de la Bicicleta.

A Castelló, implantar el BiciCas costarà 2105,6 €/bicicleta el primer any, segons les previsions municipals (255.843 € d’implantació més 60.000 € de manteniment anual, per a 150 bicicletes). El resultat està per vore, però la falta d’altres condicions necessàries no permet ser massa optimista...