FECHA: Domingo, 6 de Abril, 2008.
SALIDA: 9.30 horas desde la PLAZA Ma AGUSTINA en el centro de Castellón.
VUELTA: sobre las 16 horas (flexible).
PRECIO: gratuito
EXCURSIÓN en colaboración con la ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA MARJAL DE CASTELLÓ
La Marjal de Castellón tiene su origen en las antiguas tierras pantanosas, limítrofes al norte con Benicàssim y al Sur con Almassora, dedicadas al cultivo del arroz, que con el paso del tiempo se reconvirtieron en zonas dedicadas a otros cultivos como hortalizas y frutales, mediante el amontonamiento de tierras dando forma a las marjales y acequias. En los últimos años la desecación, aterramiento y urbanización incontrolada ha hecho desaparecer gran parte de este paisaje.
El itinerario transcurre por las zonas urbanizadas y aquellas otras en las que aún se puede observar el ecosistema propio de un humedal, realizándose diversas paradas para conocer su fauna y flora.
FLORA: Espadaña, carrizal, juncal, lenteja de agua, nenúfar, etc.
FAUNA: Ranas, tortuga europea, culebras de agua, lisas, gambusias y carpas (especies invasoras), escarabajo acuático, salamanquesas, serpientes de agua, garceta común, garza real, gallineta de agua, chorlitejo, abubilla, ruiseñor, jilguero, cigüeñuela, etc.
Almuerzo/parada: Parque Meridiano
Comida/parada: Parque Mediterraneo (playa)
Se recomiende llevar bocadillos/comida de casa (o se puede comer en un bar en la playa).
Distancia: 25 Km. aprox.
Localización: Partida La Fileta, La Mota, Plana- Entrilles
Duración: 4 horas aprox. (ritmo muy suave y parando a menudo por el camino).
Desnivel: inexistente, completamente llano
Dificultad: baja
Toda la explicación daremos bilingüe (inglés y castellano).
¡Esperamos que sea de vuestro interés!
INSCRIPCIÓN: ENVIAR UN E-MAIL a Birgit Weiss, QD: birgit.weiss@ono.com o llama al 625 262718.
IMPORTANTE: Tod@s l@s participantes en esta excursión lo hacen de forma libre e individual, siendo responsables de su seguridad personal y de todas las consecuencias que sus actos impliquen, sin responsabilizar en ningún momento a la “Associació d’Amics de la Marjal de Castelló” o a la organización de esa ruta.
Recientemente estuve leyendo un artículo sobre la contaminación atmosférica en la Plana y, básicamente, tenemos tres problemas: la orografía, el clima y el tráfico. A alguno le puede sorprender que no haya nombrado las azulejeras, entre otros, pero a pesar de que sus emisiones no pasan precisamente inadvertidas, es el tráfico quien le hace sombra y que a lo mejor, en cierta medida, eso de tenerlo tan cerca y que sea algo tan cotidiano, no nos permita ver al lobo con piel de cordero.
El Reglamento General de Circulación en su art. 64 establece.Como regla general, y siempre que sus trayectorias se corten, los conductores (de bicicletas) tienen prioridad de paso para sus vehículos en la calzada y en el arcén, respecto de los peatones y animales, salvo en los casos enumerados en los artículos 65 y 66, en que deberán dejarlos pasar, llegando a detenerse si fuera necesario.
Los conductores de bicicletas tienen prioridad de paso respecto a los vehículos de motor:
Cuando circulen por un carril bici, paso para ciclistas o arcén debidamente señalizados.
Cuando para entrar en otra vía el vehículo de motor gire a derecha o izquierda, en los supuestos permitidos, y haya un ciclista en sus proximidades.
Cuando circulando en grupo, el primero haya iniciado ya el cruce o haya entrado en una glorieta.
En los demás casos serán aplicables las normas generales sobre prioridad de paso entre vehículos.
¿Por qué en Castellón existen en los pasos de ciclistas una señal minúscula de STOP para las bicicletas cuando la ley les da prioridad sobre los coches?
Si hay algo que ha quedado patente estas fiestas, es que el coche es un auténtico trasto. Nos ha invadido literalmente aceras, carriles bici y jardineras (con el correspondiente destrozo) casi con total impunidad. El lugar más sangrante, sin lugar a dudas, la zona de El Corte Inglés.
Pensaba que no volvería a recurrir al anterior post, pero me veo obligado a ello. El sábado pasado, hablando con Josep LLuis sobre el asunto de los stops, me comentó otro problema al respecto. Resulta que donde confluyen el nuevo puente y la carretera de Borriol, han hecho algo así como una rotonda, punto donde termina el carril bici y se desconoce, por ahora, su continuación. Por no haber no hay ni pasos rebajados. Luego dicen que nos quejamos... ¡Con razón hombre! ¡Con razón! Claro... si es que siempre somos los mismos...
No sé si alguno se habrá fijado ya, pero el nuevo carril bici que va de El Corte Inglés a la universidad nos lo han llenado de stops. Curiosamente el stop, si no lo he malinterpretado, es para las bicis, no para los peatones, me lo expliquen por favor....
Acabo de actualizar la zona de aparcamientos para bicicletas en la ciudad. Me da la impresión de que últimamente se han puesto más, así que si alguien cree que falta alguno, lo más probable, que se enrolle y que lo diga...
CASTELLÓ EN BICI PROPOSA MILLORES
EN LA CIUTAT PER PROMOCIONAR LA BICICLETA
El col·lectiu es va reunir amb el regidor de Mobilitat el passat dimarts dia 5
Representants del col·lectiu Castelló en Bici es van reunir amb Miquel Soler, responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Castelló, per a intercanviar impressions i presentar-li una sèrie de propostes concretes per a facilitar la utilització de la bicicleta en la ciutat. Destaquem les següents:
Dissenyar i començar a instal·lar ja una Xarxa d'Aparcaments per a Bicicletes per tot el municipi per a facilitar el seu ús i evitar les bicicletes nugades al mobiliari urbà.
El col·lectiu proposa a l’Ajuntament un model d’aparcament en concret: és el model universal o de U invertida. És el popular a tota Europa, amb la peculiaritat afegida de ser barat, pràctic i de molt senzilla instal·lació. També proposem que els aparcaments subterranis habiliten espai per a instal·lar aparcaments segurs de bicicletes.
Que l'Ajuntament cree un Registre de bicicletes, com ja funciona a Barcelona, San Sebastián i Sevilla, per tal de prevenir el robatori de bicicletes i facilitar la recuperació per part del propietari. El sistema consisteix en registrar i marcar la bicicleta i en incloure les dades de la bici i de l’usuari en un sistema informàtic que gestiona l’Ajuntament.
Vies ciclistes: planificar una Xarxa de Vies Ciclistes municipals, a mig i llarg termini, que siga completa i que connecte els principals punts generadors i receptors de desplaçaments urbans.
Centres educatius: a) instal·lar aparcaments bici interiors en tots els col·legis i instituts; b) oferir un programa permanent d'Educació Vial específica per a la bicicleta; c) impulsar els projectes de Camí Escolar en els centres que els tinguen.
Aprovació d’una ordenança municipal favorable a l’ús de la bicicleta. Aquesta normativa haurà de donar cobertura a la circulació en bicicleta i regular l’ús dels carrils bici, la convivència amb els vianants, l’ús de remolcs, l’aparcament, etc..
L’encontre va servir el regidor per a informar-nos de la marxa dels treballs d’elaboració del Pla de Mobilitat que està realitzant una consultora, a la qual es va comprometre a transmetre les nostres propostes. També ens va comentar el pròxim funcionament del TVRCAS i el resultat que està tenint el Bicicas.
Com a resultat pràctic més immediat, cal destacar que el regidor ens va oferir de formar part del Fòrum de Mobilitat municipal, que té previst convocar-lo el mes de març. Al respecte, valorem positivament aquesta invitació perquè considerem necessari que la bicicleta hi estiga representada. I esperem que aquest òrgan de participació servisca per a consensuar i dur a la pràctica propostes com aquestes aposten per un model de ciutat més amable i tranquil·la per a les persones.
Castelló en Bici és un col·lectiu de persones usuàries de la bicicleta, de Castelló i d’altres municipis de l’àrea metropolitana i de la província. Usem la bicicleta com a mitjà de transport urbà, de forma habitual, perquè considerem que és una solució real, efectiva i quotidiana als problemes que causa el tràfic de cotxes a les ciutats. Els objectius de Castelló en Bici són, d’una banda, millorar les condicions actuals dels carrers de les nostres ciutats per a la circulació ciclista i, d’altra, treballar per a eliminar els prejudicis existents sobre la bicicleta i dignificar-la socialment.
El col·lectiu Castelló en Bici forma part de ConBici, la Coordinadora Ibèrica en Defensa de la Bicicleta.
Com es veu a la imatge, Ferrara és la ciutat italiana de la bicicleta. L'ús d'aquest medi de transport pels ciutadans està entre els més alts d'Europa. Té 132.000 habitants i 100.000 bicis. Més del 30% dels desplaçaments al col·legi o a la feina es fan en bicicleta. No és un cas aïllat. Bologna, Parma, Modena són ciutats de la planura padana que també han apostat per la bicicleta.Tot i així, la ciutat no ha deixat d'apostar per la bicicleta i intentar reduir l'ús del cotxe. Podeu consultar la web municipal de l'Oficina de la Bicicleta. Han declarat el 2008 l'anys de la bicicleta ( i dels ciclistes de Ferrara).
El centre és una zona de vianants, però accessible als ciclistes. Està augmentant progressivament la xarxa per a bicicletes dins del grans eixos de circulació, augmenta el nombre de recintes residencials per ciclistes i vianants, obre totes les vies de sentit únic als ciclistes i millora l'aparcament de les bicicletes (2.500 places gratuïtes, 330 places vigilades i 800 places a l'estació de ferrocarril).
Per veure com viuen aquesta realitat podeu veure el vídeo Movilidad en Europa: el caso de Ferrara. Aquí teniu un extracte del contingut. En el documental L'ecco della bici a partir de la visió d'un estudiant xilè es mostra la relació de la ciutat amb la bicicleta.
Només afegir que malauradament l'única semblança entre Castelló i Ferrara és la població (170.000 habitants) i que també estem en una planura.
Molts podríem pensar que el preu dels carburants i el dels cotxes, més alts en Europa que en els Estats Units, podria ser una raó suficient per a explicar perquè a Copenhague s'usen tant les bicis. Malgrat això, els preus no són prohibitius per a la societat danesa i les verdaderes raons apunten cap a altres tipus de factors: munten en bici simplement perquè poden, perquè és fàcil i perquè és ràpid.
Aquestes són les conclusions d'un estudi que es publica cada dos anys en la ciutat de Copenhague: el Cycle Policy Report, una espècie de debat sobre el estat de la nación ciclista, on es medeix el progrés, s'analitzen els problemes i actualitzen els objectius. En l'informe de 2006, l'objectiu d'utilització de les bicis en el transport (treball i escolar), es va elevar del 40% al 50% per al 2015.
Però, per què van en bici? Els resultats de les estadístiques i les enquestes ho diuen clarament:
La bici s'usa principalment com mitja de transport i no per a fer exercici:
Dels que recorren fins a 30 km a la semana:
El ser beneficiòs per a la salut és argüit pel 38% dels enquestats. El 51% va donar raons de facilitat com segon motiu, i el 45% va dir que usava la bici per rapidesa.
La pregunta a contestar ara seria...
